Un equip d'investigadors de la Universitat Federal de Rio Gran del Sud (Brasil) ha trobat evidències científiques que l'activitat sexual incideix sobre el procés de l'envelliment.
L'estudi, publicat a la revista 'Biogerontology', s'inscriu en la teoria del soma d'un sol ús. Aquest punt de vista científic entén a la senescència com el resultat de 'compromisos' que estableix l'organisme entre la longevitat i la reproducció primerenca.
Així, l'esforç que suposen les activitats reproductives per a l'organisme constitueixen un cost directe per a l'esperança de vida. És a dir, com més recursos empra el cos per reproduir-se, menys energia quedarà disponible per a la regeneració de teixits i òrgans.
L'experiment es va basar en 80 rates mascle de laboratori. Els animals van ser separats en quatre grups, on eren mantinguts amb vida durant 3, 6, 12 i 24 mesos, respectivament. Al seu torn, cada grup d'edat es va dividir en dos subgrups: en un, els mascles mantenien contacte sexual amb femelles, mentre que en l'altre els mascles van romandre aïllats del sexe oposat.
Després, els teixits orgànics de cada grup van ser analitzats i comparats en base a l'índex d'òxid-reducció ( 'redox') i el nivell de testosterona. D'aquesta manera, els científics van aconseguir establir una correlació entre el nivell d'estrès oxidatiu i el dany genètic en els espècimens de cada grup.
L'estudi va concloure que els mascles que van tenir activitat sexual van patir un major nivell d'estrès oxidatiu i, conseqüentment, un major dany cel·lular. És més, el deteriorament dels teixits vinculat a l'aparellament va ser especialment pronunciat en mascles joves. RT.COM
L'estudi, publicat a la revista 'Biogerontology', s'inscriu en la teoria del soma d'un sol ús. Aquest punt de vista científic entén a la senescència com el resultat de 'compromisos' que estableix l'organisme entre la longevitat i la reproducció primerenca.
Així, l'esforç que suposen les activitats reproductives per a l'organisme constitueixen un cost directe per a l'esperança de vida. És a dir, com més recursos empra el cos per reproduir-se, menys energia quedarà disponible per a la regeneració de teixits i òrgans.
L'experiment es va basar en 80 rates mascle de laboratori. Els animals van ser separats en quatre grups, on eren mantinguts amb vida durant 3, 6, 12 i 24 mesos, respectivament. Al seu torn, cada grup d'edat es va dividir en dos subgrups: en un, els mascles mantenien contacte sexual amb femelles, mentre que en l'altre els mascles van romandre aïllats del sexe oposat.
Després, els teixits orgànics de cada grup van ser analitzats i comparats en base a l'índex d'òxid-reducció ( 'redox') i el nivell de testosterona. D'aquesta manera, els científics van aconseguir establir una correlació entre el nivell d'estrès oxidatiu i el dany genètic en els espècimens de cada grup.
L'estudi va concloure que els mascles que van tenir activitat sexual van patir un major nivell d'estrès oxidatiu i, conseqüentment, un major dany cel·lular. És més, el deteriorament dels teixits vinculat a l'aparellament va ser especialment pronunciat en mascles joves. RT.COM
Tags:
- MÉS ESTUDIS
